DONA’M LA MÀ

Per el meu estimat marit.

Amor, dona’m, la mà!!

perquè amb la teva tendresa

i la meva imaginació

intentaré volar.

Et portaré a un país llunyà

creat de pura fantasia,

on estarem tu i jo sols

fins el final dels nostres dies.

Estimat, dona’m la mà!!

que ja és hora de marxar,

anirem molt lluny

on ningú ens pendrà

ni un moment d’intimitat,

i tindras tot el meu amor

que encara no he tingut prou temps,

de poder-te donar.

Amor, dona’m la mà!!

i farem meravelles de tanta felicitat,

si tu em dones la mà,

jo et portaré amor, fins allà

on vulguis arribar ❤

SI LA PREGÀRIA ET PORTA A SER MÉS

CONSCIENT DE LA TEVA POQUESA,

DEL TEU BUIT INTERIOR,

DAVANT

LA INEFABLE GRANDESA INFINITA DE DÉU,

I DEL SEU AMOR,

DEIXA QUE EL TEU JO CALLI,

I QUE SIMPLEMENT EL TEU SOSPIRAR I

EL TEU RESPIRAR RITMIN EL TEU DESITGE

" D' ESTAR AMB ELL "

Hi ha tristesa en la meva ànima,
i un regust amarg en la meva boca.
L'estiu ha passat,
però res ens porta.
Tot es queda enrere, com si res...
La tardor sempre torna,
i ens convida,
en un etern ritu necessari,
a embolicar-nos de nou, en fulles seques ♥

Una cançó d'amor emmudida,
un silenciós crit,
una llàgrima trista vessada,
una il·lusió perduda,
un cor marcit,
una temorosa i còmplice mirada...
embolica la poesia.
Una simple paraula afectuosa,
un somriure escrit,
un últim batec enamorat,
uns bells pètals de rosa,
un somni que dorm
un petó acariciat...
componen el versar de la meva poesia ❤

LA LLUNA

No feu comparacions absurdes

cap màgia iguala l’esfera,

la platejada, la guia dels somnis

que gira entorn l’era.

No mesureu pas la seva grandesa

dons és la reina de la nit,

guardiana dels desitjos

que ens viuen dintre el pit.

Endevins, bruixes i somniadors

sou els que més l’estimeu,

els estels tenen enveja

de que ella sigui el vostre trofeu.

La lluna des de segles ençà

lluny nostre es troba brillant,

però manté la calma constant

i la seva presencia elegant.

Princesa de la fantasia

el cadenat de la il·lusió,

la clau és llum i vida

fosa en la tenebra i la foscor.

La brisa perfuma l’essència

sota el seu magnetisme especial,

ajuda a que les onades

facin la reverència essencial.

Descansa i aspira la veu

de les esperances del vent,

ràpid i incansable vehicle

on viatgen els cors de la gent ♥

CERTAMEN DE POESIA JOSEP PLA

PRIMER PREMI EN POESIA EN CATALÀ

MAIG  2012

En el calor de la noche, la luna no tiene sueño

y mantiene la luz encendida hasta el amanecer.

Luna, confidente de la mujer,

¿eres tú? ¿soy yo?.

..aún no trato de comprender.

Me hace un guiño y,

tras tu sonrisa, capté:

"Sigamos de frente, sin retroceder".

Dale un empujoncito al viento y

avísame después,

que en las noches en las que canta la cigarra,

los sentimientos están a flor de piel.

Dame la mano luna

no la sueltes después,

hasta que el cielo brille por su propio ser

y yo, yo pueda volver ❤

Yo quiero levantar los pies del suelo

y volar en mis emociones,

yo quiero ser sirena

para poder cantar para ti

en noche de luna llena.

De poesía

yo quiero ser la rima,

de las notas musicales

yo quiero ser el "sol".

Del arco-iris

yo quiero ser todos los colores,

de la lluvia?

la ultima gota que brilla

entre las flores.

Yo quiero ser el canto del pájaro

al amanecer,

leve como la brisa,

perfumada como pétalo de rosa.

Simplemente

yo quiero ser tu AMIGA!